Per a la fabricació de film i bosses existeixen dos tipus principals de polietilens, el de Baixa Densitat (PEBD o PELD) i el d’Alta Densitat (PEAD o PEHD), també anomenat de Baixa Pressió (PEBP), tot i que per a cadascun d’aquests existeix una extensa gamma de graus. Els procediments d’obtenció dels dos tipus són diferents, i les seves propietats físiques i químiques també es diferencien notablement, com a conseqüència d’una estructura molecular diferent.

El polietilè de Baixa Densitat s’obté a altes pressions (entre 1.000-3.000 atm.) i a temperatures entre 100 i 300 °C en presència d’oxigen com a catalitzador. Es tracta d’un producte termoplàstic amb densitat 0’92, tou i elàstic. En el seu estat natural, el film és totalment transparent, i aquesta característica disminueix en funció del seu gruix (galga) i del grau.

El polietilè d'Alta Densitat (Baixa Pressió) es diferencia de l’anterior en el fet que aquest s’obté a baixes pressions i a una temperatura més baixa, en presència d’un catalitzador organometàl·lic. Entre les seves característiques, disposa de més duresa i rigidesa, i té una densitat més alta (0,94). En estat natural, el film, si bé és translúcid, no és totalment transparent, i agafa un aspecte ceri, tal com en l’anterior, el seu aspecte anirà canviant segons el grau i el gruix (galga).

Afegint-hi els colorants adequats, es poden obtenir films de polietilè amb una gran varietat de colors

Bàsicament n’existeixen de dos tipus: Monoorientat o Cast (per a la fabricació de bosses i complexos amb altres plàstics), y Biorientat (se sol usar en film per utilitzar-lo en maquinària d’envasament automàtic, i també per a complexos).

Els polipropilens (PP) es caracteritzen perquè, a diferència dels anteriors, són més transparents, i tenen un aspecte més cristal·lí. Les seves característiques mecàniques són molt diferents, i la seva densitat és de 0’90.

* Taula comparativa entre materials. Assajos estandarditzats, realitzats amb determinats graus de materials i condicions.

** GALGA: Per parlar del gruix dels materials esmentats se sol parlar de micres o de galga. Una micra és una mil·lèsima de mil·límetre, és a dir, 1 mil·límetre dividit en 1.000 parts. La galga és el gruix en micres multiplicat per 4. Així doncs, com a exemple, direm que un film de polietilè que té un gruix de 25 micres és de Galga 100.

Per mesurar el gruix dels materials s’ha d’usar l’aparell de precisió anomenat PALMER o MICRÒMETRE, també se sol utilitzar el típic PEU DE REI.

Els polietilens i polipropilens són materials nobles, reciclables i que no contaminen, la seva combustió no origina gasos perjudicials per a l’atmosfera. Els productes fabricats amb aquests materials, manipulats de manera adequada, són aptes per a ús alimentari.

La seva fàcil processabilitat, el baix cost, l’excel·lent balanç de propietats físiques i la baixa densitat , són la raó perquè s’utilitzi en nombroses aplicacions, fins al punt que ens seria impossible prescindir de tots els productes fabricats amb aquests materials en la nostra vida diària.

La seva impermeabilitat, transparència i sobretot la seva gran resistència en comparació amb el poc volum que ocupen, fan que els envasos i embalatges fabricats amb aquests materials siguin bons aliats amb el medi ambient, ja que un dels problemes més grans que trobem en la societat és la gran quantitat i volum (m3, kg, etc.) de residus (escombraries) que es generen.

ENLLAÇ: Característiques dels plàstics.